Resultats de la cerca frase exacta: 146
Diccionari de la llengua catalana
|
51.
vos
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom vosaltres i de vós quan va immediatament darrere un verb terminat en consonant o u. Renteu-vos les mans. Escoltar-vos. [...]
|
|
52.
imperatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté, que denota, un manament, una ordre. Parlar en to imperatiu. Que no pot ésser evadit o evitat. Un deure imperatiu. L'imperatiu moral. Mode imperatiu. Un verb en imperatiu. [...]
|
|
53.
metaplasme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alteració d'un mot per addició, subtracció, transposició o contracció de lletres o síl·labes. Fet d'estar constituït el paradigma d'un nom, pronom o verb per formes de temes diferents. [...]
|
|
54.
nos 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona nosaltres quan va immediatament darrere d'un verb terminat en consonant o u. Escolteu-nos. Mirar-nos. Donem-nos les mans. [...]
|
|
55.
supletiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que supleix una deficiència. Relatiu o pertanyent a la supleció. Que completa les formes que falten en els paradigmes de verbs o de noms defectius. Les formes supletives del verb anar. [...]
|
|
56.
ja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Des d'abans, no més tard, d'un temps determinat del passat, present o futur. Quan hi vam arribar, ell ja se n'havia anat. Quan hi arribarem, ell ja deurà ésser fora. Fa dos dies que els el vaig adobar, i ja el tornen a tenir espatllat. Davant d'un verb en present, expressa una [...]
|
|
57.
posposar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú o alguna cosa) darrere un altre en ordre de precedència, de preferència o d'apreuament. Posposar el pronom al verb. L'han posposat injustament a altres que valen menys que ell. [...]
|
|
58.
s' 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o h o davant un dels pronoms hi i ho. S'asseu. S'hi posa. S'ho emporta. [...]
s'1
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o 
|
|
59.
irregular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No regular, que no es conforma a la regla. Un polígon irregular. Un verb irregular. Una corol·la irregular. Tropes irregulars. Que va contra la llei, el mètode, l'ús, etc., establerts. Una conducta irregular. [...]
|
|
60.
l' 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom de tercera persona el davant un verb començat en vocal o en h o davant un dels dos pronoms febles hi i en. No l'entenc. L'hem vist. Poseu-l'hi. Treu-l'en. Aquell que tu et creies que era el metge, no l'és pas. Forma que revesteix el pronom de tercera persona [...]
|
s'1
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal oh o davant un dels pronoms hi i ho . S'asseu. S'hi posa. S'ho emporta.
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc feble davant un verb començat en vocal o